TDAH

TDAH

Definició

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDA-H) és un trastorn

d’origen neurobiològic que s’inicia en l’edat infantil i afecta entre un 3-10% dels

nens en edat escolar.

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit

d’atenció.

▪ Hiperactivitat: es manifesta per un excés de moviments en situacions en les

que resulta inadequat fer-ho i en diferents àmbits (casa i escola). Tenen grans

dificultats per a estar quiets quan les situacions ho requereixen (s’aixequen de

la cadira, ho toquen tot, no paren quiets, semblen “moguts per un motor”). Són

sorollosos i parlen en excés durant activitats que requereixen tranquil·litat.

▪ Inatenció: es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció en tasques

que suposen un esforç mental sostingut. Sovint sembla que no escoltin, els

costa seguir ordres i instruccions i tenen dificultats per a organitzar tasques i

activitats amb tendència als oblits i a perdre o deixar-se objectes. Es solen

distreure amb facilitat davant estímuls irrellevants.

▪ Impulsivitat: es manifesta per impaciència, dificultat per a aplaçar respostes o

esperar el torn. Sovint interrompen i donen respostes precipitades abans de

que s’hagin completat les preguntes. En general es caracteritzen per actuar

sense pensar, no avaluant les conseqüències de la conducta.

Els nens i adolescents amb TDA-H tenen problemes per a controlar el seu

comportament i ajustar-se a les normes, presentant així dificultats d’adaptació

familiar, escolar i/o social.

Tipus de TDA-H

El DSM-IV-TR (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, quarta

edició, text revisat) de l’Associació Americana de Psiquiatria (2001) classifica el

TDA-H en tres tipus:

1- TDA amb predomini del dèficit d’atenció: quan el símptoma principal és el

dèficit d’atenció.

2- TDA-H amb predomini hiperactiu-impulsiu: la conducta que predomina és la

de la hiperactivitat-impulsivitat.

3- TDA-H tipus combinat: es troben presents els tres símptomes principals

(inatenció, hiperactivitat i impulsivitat).

Detecció i diagnòstic

Qui ha de fer el diagnòstic?

Tot i que el diagnòstic del TDA-H ha de ser realitzat per especialistes per

ajustar-lo al màxim (no sempre es presenta sol, acostuma a haver-hi

comorbiditat), la detecció i identificació dels primers símptomes sol produir-se

en els entorns habituals de l’alumne: l’espai familiar i el centre educatiu. Al

centre es solen passar el WISC-IV-R, l’Escala Conners per a pares i mestres,

l’Inventari de conducta infantil (Achenbach i Edelrock) i BADYG.

Què s’ha de tenir present?

▪ Els símptomes s’han d’haver instal·lat abans dels 7 anys.

▪ Els símptomes han hagut d’estar presents ininterrompudament almenys

durant els últims 6 mesos.

▪ Els símptomes han de manifestar-se en 2 o més àmbits (escola, casa, etc).

▪ S’ha de tenir evidència clínica de que els símptomes provoquen algun

prejudici en la vida social, acadèmica, etc.

▪ No ha d’existir cap condició mèdica que pugui explicar els símptomes.

Símptomes principals (DSM

Símptomes principals (DSM-IV-TR)
Inatenció	▪ Dificultats per mantenir l’atenció focalitzada en tasques lúdiques, escolars, laborals, etc. Evita o es nega a comprometre’s en activitats que requereixen un esforç mental sostingut. ▪ Sembla no escoltar quan se li dirigeix la paraula. ▪ Falla freqüentment en l’intent de seguir instruccions i en completar tasques encomanades (no degut a conductes oposicionista o a baix nivell intel·lectual). ▪ Dificultats per organitzar-se. ▪ Freqüentment perd les coses. ▪ Es distreu amb facilitat. ▪ Freqüentment s’oblida de certes coses
Hiperactivitat	▪ Mou constantment parts del cos, juga, no pot estar quiet (en situacions inapropiades). ▪ Freqüentment presenta dificultats per gaudir d’activitats d’oci o descans. ▪ Sembla que tingui el motor activat tot el dia (TV botó ON). ▪ Verborrea.
Impulsivitat	▪ Contesta abans que se li hagi acabat de formular la pregunta. ▪ Dificultat per esperar el seu torn (de paraula, en jocs, etc). ▪ Interromp constantment les activitats alienes (converses, jocs, etc).
Altres símptomes	▪ Comportament temerari. ▪ Dèficit en la distribució de l’esforç motivacional. ▪ Dificultat per a seguir comportaments reglats. ▪ Agressivitat. ▪ Dèficit de regulació del to emocional. ▪ Dèficit en habilitats socials. ▪ Dificultats en el rendiment acadèmic. ▪ Dispràxies (alteracions lleugeres en la motricitat).

Tractament

Està composat per diversos elements:

▪ Familiar: pautes per als pares.

▪ Escolar: protocol de TDA-H per la intervenció a l’aula.

▪ Psicopedagògica: reeducació.

▪ Clínica (psicologia + farmacologia): a valorar pel psiquiatre.