Segons Giné (2004) “ és autista aquella
persona per a la qual les altres resulten opaques i impredictibles; aquella persona
que viu com si estigués absent- mentalment absent- respecte a les presents, i
que per a tot això se sent incompetent per a regular i controlar la seva
conducta per mitjà de la comunicació”.
L’autisme és un grup de trastorns del
desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge
d’habilitats de comunicació i de relacions socials. D’altra banda, el
desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos
restringits, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis
inesperats. El terme espectre autista es refereix a una àmplia gama de
símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les
persones que el pateixen.
Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista
(TEA) són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals
que interactuen amb aquestes. Els canvis de patró de desenvolupament del
cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixen en
edats més primerenques. Els TEA es presenten en 1 de cada 88 naixements (segons
el CDC, Centers for Disease Control Prevention), i és més freqüent en homes que
en dones (en una ràtio de 5 a 1).
Fent
referència a dues teories que expliquen les alteracions en el Trastorn de
l’Espectre Autista:
- Segons la Teoria de la Ment, és la capacitat que posseïm els
éssers humans d’atribuir pensaments i sentiments, aliens i diferents als
nostres, a altres persones. És l’habilitat per a posar-se en el lloc de
l’altre, tot sent empàtics comprenent el seu punt de vista, el seu estat emocional
o en la seva posició davant certs esdeveniments. Persones amb TEA solen
tenir dèficits en els aspectes relatius a la Teoria de la Ment i aquestes
carències poden significar complicacions en les relacions socials i en el
desenvolupament de les mateixes
- Segons la teoria de la Coherència Central, és un desequilibri
específic en la integració de la informació a diversos nivells. La
dificultat per a connectar informació diversa i construir un significat.
Poden retenir detalls però tenen dificultats per a integrar informació de
diferents fonts.
4.1.1 Evolució de la definició
el psiquiatra Dr. Leo Kanner, va descriure per primera
vegada al 1943 el Síndrome Autista com un trastorn profund en el
desenvolupament, que afectaria les capacitats de relació, comunicació i
flexibilitat de la conducta. Al llarg dels anys la comprensió i classificació d’aquest
trastorn ha variat en funció dels descobriments científics realitzats.
Als anys 50 l’Autisme va ser considerat com un trastorn
psicogenètic amb una línia similar de característiques en els diferents
pacients. Malgrat això, en alguns països va ser considerat com el resultat d’un
dèficit en el tracte familiar i propers a la psicosis.
A partir dels anys 70 es demostra la falsedat d’aquestes
aproximacions al TEA, i es va començar a entendre com un trastorn de
desenvolupament de certes capacitats infantils: socialització, comunicació,
imaginació. Les classificacions internacional va ubicar TEA en l’eix a
problemes lligats als desenvolupament, com el retràs mental. Es va anomenar Trastorns
Generalitzats del Desenvolupament (TGD). Es van identificar trastorns
diferents, es va reconèixer la presencia de quadres parcials, es va apreciar la
variabilitat dels símptomes amb l’edat i el grau d’afectació, es va descriure
la seva associació amb altres problemes del desenvolupament i es va acceptar de
manera pràcticament universal que es deuria problemes relacionats amb un mal
funcionament cerebral.
A partir de l’aportació de L.Wing i J. Gould, s’incorporta
el terne Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A més dels aspectes ja acceptats
en la denominació Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, el nou terme
emfatitza la noció dimensional d’un continu en que s’altera qualitativament un
conjunt de capacitats en la interacció social, comunicació i imaginació.
4.1.2Classificació diagnòstica
Actualment es disposa de dos sistemes de
classificació diagnòstica: el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns
Mentals (DSM-5 TM ) de l’Associació Americana de Psiquiatria i la Classificació
Internacional de Malalties (ICD-10) de l’Organització Mundial de la Salut
(OMS).
L’Autisme, dins d’aquestes dies
classificacions internacionals de trastorns mentals (DSM-5TM i ICS-10), està
inclòs dins de la categoria general de Trastorns de l’Espectre Autista)
Segons DSM-IV s’inclouen dins de la categoria
de Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) els següents trastorns
específics: trastorn autista, trastorn de Rett, trastorn desintegratiu de la
infància, síndrome d’Asperger i trastorn generalitzat del desenvolupament no
especificat.
En el DSM-5Tm la categoria TGD passa a
denominar-se Trastorn d’Espectre Autista (TEA) i se’n especifica el grau
d’afectació. TEA inclou quatre dels cinc trastorns anteriors, el trastorn de
Rett desapareix, i així s’eliminen quatre categories diagnòstiques i en queda
únicament l’esmentat Trastorn de l’Espectre Autista.
Segons DSM-5TM es caracteritza per una
pertorbació greu i generalitzada en les àrees de dèficits socials i de
comunicació, tal i com també, per interessos fixes i conductes repetitives.
Criteris de diagnòstics del TEA segons
DSM-5 TM (APA 2013)
|
Pel que fa als
diferents graus de severitat en cada un dels criteris (comunicació-social i el
d’interessos i activitats restringides) trobem tres nivells començant per el
nivell que requereix suport, tot passant per el que requereix un suport
substancial fins arribar al que requereix suport molt substancial (que és el
nivell més sever). A la taula 2 es mostren els diferents graus de severitat i
exemples de la interferència de les alteracions en la vida quotidiana dels
afectats.
COMUNICACIÓ SOCIAL
|
INTERESSOS RESTRINGITS I CONDUCTES REPETITIVES
|
|
NIVELL
3
Requereix
suport molt substancial
|
Greus dèficits en habilitats de comunicació social
verbal i no verbal causen severes discapacitats de funcionament; iniciació
d’interaccions socials molt limitades i mínima resposta a les aproximacions
socials dels altres.
|
Preocupacions, rituals fixes i/o conductes repetitives
que interfereixen marcadament en el funcionament a nivell de totes les
esferes. Quan s’interrompen aquests rituals o rutines hi ha un marcat
malestar i resulta molt difícil retirar-l d’un interès fix ja que retorna a
aquest ràpidament.
|
NIVELL
2
Requereix
suport substancial
|
Destacats dèficits en habilitats de comunicació social
i no verbal; aparents discapacitats socials inclús rebent suport; iniciació
d’alteracions socials limitades i resposta reduïda o anormal a les
aproximacions socials dels altres.
|
Rituals i conductes repetitives i/o preocupacions o
interessos fixes apareixen amb freqüència suficient com per ser obvis a
l’observador causal i interfereixen amb el funcionament en varis contextos.
S’evidencia malestar o frustració quan s’interrompen els rituals o conductes repetitives,
hi ha dificultat per retirar-l d’un interès fix.
|
NIVELL
1
Requereix
suport
|
Sense necessitar suport, els dèficits en comunicació
social causen discapacitats observables. Tenen dificultats per iniciar
interaccions socials i demostren clars exemples de respostes atípiques o
sense èxit en les aproximacions socials d’altres. Poden aparentar una
disminució en l’interès a interaccions socials.
|
Rituals i conductes repetitives causen interferència
significativa amb el funcionament d’un o més contextos. Resisteix els intents
d’altres per interrompre rituals i conductes repetitives o en ser retirat
d’un interès fix.
|
Taula 2. Nivells de severitat per al TEA segons el DSM-5
(APA 2013)
Procés
de diagnòstic
Actualment no hi ha
encara una prova mèdica per a poder diagnosticar l’autisme. Malgrat això, es
poden fer proves psicològiques específiques basades en l’observació del
comportament de l’infant i la comparació amb altres infants de la mateixa edat.
També és rellevant la informació que aporta la família i l’escola per a poder
tenir en compte els patrons de comportament del nen en diferents situacions.
ADI-R i ADOS-G són
dues proves que poden ajudar a fer un bon diagnòstic i completar dades que
puguin determinar el grau d’afectació.
Per tant és important
comptar amb: entrevistes a pares, mares, mestres; observacions clíniques i
avaluació neurològica i psicològica.
Característiques del trastorn de l’Espectre
Autista (TEA)
▪ Conducta
i interessos: ▪ ▪ Repeteixen accions, paraules i frases. ▪ Comunicació i
llenguatge: ▪ Interacció social: ▪ Estableixen poc contacte visual. 15 ▪
Utilitzen poques expressions facials. ▪ Els costa fer joc simbòlic i imitatiu i
normalment juguen sols. ▪ Mostren manca d’interès per l’entorn.
1-
Trastorn de la interacció recíproca amb
altres persones en un context social:
-
Dificultats per a l’empatia
-
Conductes d’aïllament social
-
Manca de plaer i interès per desenvolupar
relacions socials
-
Conductes passives amb poc interès per a
establir relacions socials
-
Conductes d’interacció molt actives però
alhora inapropiades, peculiars i unilaterals.
-
Escàs interès per a les persones i
dificultats per a relacionar-se amb els iguals.
2-
Conductes rígides i repetitives, rutines,
estereotípies motores, interessos restringits i dificultats en l’abstracció i
simbolització.
-
Els costa adaptar-se als canvis.
-
Molt baixa tolerància a la frustració i escassa capacitat
d’espera.
-
Són disharmònics .
-
Juguen als mateixos jocs i amb les mateixes joguines de
manera constant.
-
Preocupació excessiva per a mantindré rutines
-
Resistència a canvis d’ambient
-
Interès exagerat per conductes repetitives
-
Moviments estereotipats: aleteig, balanceig,
moviments peculiars...
-
Rigidesa mental
-
Dificultats per al joc simbòlic, l’abstracció
i el doble sentit.
-
Repeteixen accions, paraules o frases
3-
Trastorn de la comunicació recíproca en la
producció però també en la comprensió del llenguatge parlat i gestual.
-
Retràs en el desenvolupament del llenguatge: hi ha una
gran variabilitat entre la capacitat per a la parla depenent de la gravetat del
trastorn, tot i que el més important és valorar si hi ha intenció comunicativa
o no.
-
Manca de resposta a la veu humana
-
Greu alteració en l’expressió i comprensió de
claus emocionals i llenguatge gestual Mostren dificultats per a comunicar
els seus desitjos i necessitats
-
Alteració de la mirada
-
Retràs en el desenvolupament de les conductes
gestuals (assenyalar), freqüentment retràs en l’aparició i desenvolupament del
llenguatge oral.
-
Variabilitat en el nivell de llenguatge
(falta de llenguatge bé llenguatge adequat),
però amb escàs o nul intercanvi comunicatiu i presència de peculiaritats
lingüístiques (ecolàlia, inversió pronominal i utilització de neologismes).
-
Trastorns en la simbolització
-
Greus dificultats en la comprensió i en la interpretació
-
Són analítics, les parts no formen part del tot.
-
Poden tenir molta memòria mecànica però no saber-li
treure ús.
Conseqüències
de les característiques del TEA
*Rendiment
acadèmic
- Dificultats per
organitzar-se i planificar-se
- Poca consciència del
sentit de la responsabilitat
- Ansietat
- Lentitud en l’execució
de les tasques
- Dificultat per expressar
el que sap
-Dificultat per a
renunciar als seus interessos específics i ampliar els seus centres d’interès.
*Conducta
- Alteració en la
codificació d’estímuls sensorials propis i exoceptius
- Impermeabilitat a les
alabances però molta sensibilitat i alta reacció a les possibles agressions
externes o injustícies cap al subjecte.
- Dificultats en
l’adaptació a situacions noves
- Falta d’estratègies per
a resoldre situacions
- Errònia interpretació de
les seves actituds i reaccions tal i com també les dels demés.
*Autonomia
- Dificultats per afrontar
situacions desconegudes, inclús estant amb coneguts o familiars
- Dificultats per a
prendre iniciatives
- Dificultats per a
motivar-se i prendre responsabilitat pel que per ell no té sentit o no és del
seu interès.
Intervenció psicopedagògica
Cadascun dels casos de TEA és únic, per això
és imprescindible que cada un d’aquests compti amb un pla d’intervenció
individual que contempli les seves necessitats.
S’han de tenir en compte les dificultats que
presenta l’alumne en el desenvolupament d’habilitats i centrar les
intervencions en l’alumne i el seu entorn per tal d’ajudar-lo a relacionar-se,
comunicar-se, adaptar-se...en les diferents situacions canviants de l’entorn.
Cal planificar els objectius i estratègies
d’intervenció òptimes tot analitzant els dèficits a tractar i els recursos que
poden ser adients.
També és important conèixer i analitzar la
dinàmica familiar ( recursos econòmics, emocionals, intel·lectuals, ...) per
planificar de manera individualitzada la intervenció des d’un enfocament
globalitzat.
Cal analitzar els recursos i dèficits de cada
àrea del desenvolupament del ne per tal de poder planificar objectius i
estratègies d’intervenció òptimes per al nen.
Les intervencions s’han d’orientar a:
-
Millorar la interacció pares-infant.
-
Potenciar les habilitats de comunicació i
llenguatge i les habilitats
-
socials.
-
Disminuir les conductes disruptives.
-
Adaptar l’infant i l’entorn.
-
Tractar la comorbiditat psiquiàtrica i/o
mèdica.
-
Adaptar l’entorn escolar.
-
Integrar el nen en l’entorn i ambient social.
-
Proporcionar informació i suport als pares
-
Potenciar hàbits d’autonomia
-
Comunicació verbal i no verbal
-
Habilitats de joc
-
Habilitats socials
-
Comportament i interessos personals
Tot això es pot portar a terme en les seves
activitats quotidianes tot fent una previsió de les rutines i canvis del dia,
organitzant l’espai físic, estructurant el temps, canviant les explicacions de
les activitats amb llenguatge clar i concís...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada