SETMANA 7

La setmana passada no vaig fer cap entrada al blog ja que la directora del centre estava malalta. Aleshores, vaig estar amb la psicòloga del centre però com que hi vaig estar poques hores, vaig decidir acumular l'informació per a fer una entrada més rica aquesta setmana. Així que comencem:

He conegut a la NENA A: és una nena que des que va tenir fa temps una infecció d'orina, ha agafat el costum, mania, obssessió i necessitat d'anar al lavabo molt sovint. Cada deu minuts. Ella diu que se li omple molt ràpid de pipí la panxa i per això hi ha d'anar sovint. Els pares estan preocupats perquè si van a un lloc i la nena ha d'anar al bany, hi han d'anar sí o sí, perquè sinó es posa molt nerviosa. 

Amb la psicòloga treballen un llibre sobre les diferents obssessions de la gent i les diferents coses que pot fer per no pensar que ha d'anar al lavabo. Ara els pares a casa no li deixen anar fins que ha passat una bona estona. 

*He trobat molt interessant el repte de poder solucionar aquest problema ja que a l'escola també conec algun nen amb TOC (transtorn obssessiu compulsiu). Crec que és un tema que és difícil de tractar i que no hi ha una fórmula o uns passos a seguir concrets. 

NENA M: La mestra li presenta un text per a llegir, i la mestra li tapa el text de sota la frase que està llegint perquè no s'atabali de veure molta lletra. Un cop llegit una vegada, aleshores fa una segona lectura amb cronòmetre i miren quantes paraules ha fet amb 2 minuts. Miren si ha superat el nombre de paraules respecte la última vegada i fan la gràfica de la seva evolució. La nena veu que ha baixat una miqueta, però molt poc. Un cop fet això, la mestra llegeix amb ella, i la nena s'adapta al ritme que li marca la mestra. 

He vist que li costa molt passar les coses orals a l'escrit. És la nena que escrivia: stisores.

Li fa un joc d'orientació espaial que he trobat super interessant.És una graella en que a baix hi ha quatre dibuixos i a l'esquerra quatre més (al mig una graella de 4X4) i la nena té una carta que ha de concordar en dos aspectes (en el dibuix de sota i el de l'esquerra). Ex: A baix tenim nens: un que un està a la finestra de dalt, l'altre a la de sota, l'altre a l'esquerra, i l'altre a la dreta. I a la columna de l'esquerra hi tenim una nena que també està en diferents finestres. Aleshores la nena té una targeta en que la nena està a la finestra de la dreta i el nen a la finestra de l'esquerra. Aleshores la nena a la graella col·locarà la targeta al lloc que compleixin la situació dels nens que té en el dibuix. Com el joc dels vaixells més o menys.

Nena N: Aquesta nena està millorant molt ja que abans no esrivia res ni entenia el que llegia. Avui hem fet un joc (BINGO) amb les lletres de l'abecedari. Per exemple, si la mestra treia una casa havia de tapar la lletra C ja que casa comença per C. A la casella de la C hi ha diferents imatges que comencen per C. Aleshores un cop tapada la lletra la nena havia d'inventar una frase amb dues paraules que comencéssin per la lletra C. 

Després hem fet el joc de les mosques en que la mestra li posava sobre la taula diferents mosques vestides de diferents maneres. Aleshores li llegia la descripció d'una mosca i havia d'endevinar de quina es tractava. 

Finalment li ha donat unes descripcions sobre el doraemon i unes imatges d'ell fent diferents coses. Aleshores, de manera autònoma, ella havia de llegir que feia el doraemon i aparellar el text llegit amb la imatge que li corresponia. 

Avui penjo la imatge d'un joc que he creat d'aparellar la descripció d'uns ossets. Espero que us agradi. 


















També us penjo un exercici de consciència fonològica que he trobat per internet que m'ha semblat molt interessant:

SETMANA 6

SETMANA 6

Nen O: Avui la mestra ha utilitzat algunes de les targetes de comprensió lectora que estic creant per a la meva actuació al llarg del pràcticum II. Aquestes targetes estan dividides en 3 nivells de dificultat. el primer nivell és el verd, el més fàcil (la targeta consta d'una historieta molt curta d'un paràgraf). A darrere hi ha 6 preguntes referent a la comprensió el text llegit. Si l'alumne fa més del 50% de les preguntes bé, supera la targeta. Un cop superades les targetes més fàcils (verdes), es passa de nivell. Si supera el verd es passa al blau, i si es supera el blau es passa al vermell que és el que té més dificultat amb històries més llargues. Amb aquest joc es poden treballar moltes coses: 

comprensió de paraules, frases simples, comprensió del text...de manera gradual en funció de les necessitats del nen. 

Nena M: Amb un joc d'encaixos treballa i fa memòria de l'abecedari havent de construir la forma d'una serp. 

Amb el mateix joc, la mestra li fa tancar els ulls i amb el dit assenyalar una lletra. Aleshores amb la lletra que li ha sortit ha de construir una frase en que la primera paraula comenci per la lletra assenyalada. 

Després, fa el mateix però ella ha de pensar 5 paraules amb la lletra que li ha sortit.

Observo que la nena pensa alguns exemples i fa alguns errors com els següents: 

-Ha de pensar una paraula que comenci per la lletra S, i diu "STISORES" es menja la primera lletra.

A continuació la mestra li lletreja una paraula d'unes imatges que té en unes targetes i ella ha d'endevinar de quina paraula es tracta. Després es canvien els papers i ho fan al revés. 

Aquesta setmana a l'escola ens han vingut a paralar del PROJECTE BINDING (adreçat a les dificultats d'aprenentatge sobretot en el cas de la lectura), i m'ha semblat interessant de penjar-ho al blog perquè hi pogueu fer una ullada, inclús podeu contactar amb les persones que porten el projecte i que us vinguin a fer una xerrada a l'escola. Jo ho he trobat molt interessant!

El projecte Binding és una iniciativa nascuda a la Universitat de Barcelona de caràcter multidisciplinar que agrupa actualment a 15 universitats i centres de recerca d'arreu del món

La metodologia Binding

El projecte Binding aglutina els esforços d'universitats i centres de recerca, investigadors, mestres, professionals clínics i gestors de polítiques educatives. 

L'objectiu és unir forces en recerca i desenvolupament per tal d'entendre què podem fer per millorar l'habilitat lectora, les matemàtiques, la comprensió i la expressió tan oral com escrita. Els estudis actuals mostren que podem millorar el rendiment de tots els nens i molt, sense invertir més recursos que els que hi ha ara.

Amb el treball conjunt de tots els investigadors del projecte hem aconseguit crear una metodologia que incorpora tot allò que s'ha demostrat científicament que és el que millor funciona per aconseguir aquests objectius.

Cap nen enrere!

La metodologia Binding dedica especial atenció als nens que tenen dificultats d'aprenentatge sobretot en el cas de la lectura (dislèxia i dificultats de comprensió) 

Els estudis que hem realitzat en les diferents seus del projecte Binding arreu del món, ens permeten garantir que en més del 90% dels casos, els nens que treballen amb aquesta metodologia superen les seves dificultats arribant a tenir rendiments que els situen a la mitjana de la seva edat. 

El temps de la intervenció es situa entre els tres mesos i els cinc mesos en el 70% dels casos. 

Contactes:

Els logopedes, psicòlegs clínics i altres professionals interessats en la metodologia poden contactar ambcentres.binding@gmail.com.

Les famílies interessades en contactar amb el nostre projecte poden dirigir-se aprojecte.binding@gmail.com. 

Les escoles interessades en contactar amb el nostre projecte poden dirigir-se a escoles.binding@gmail.com.

SETMANA 5

Aquesta setmana...

NEN GU.

Avui és el primer dia que he vist en GU. És un nen que està diagnosticat de TEA (Transtorns espectre autista). Amb la psicòloga treballen amb uns contes de les emocions. "Las emociones de Félix". 

He anat observant que tenia molt poca comunicació i la mestra li demanava una cosa i ell en contestava una de completament diferent. També li costava expressar-se i saber el queè volia dir. No tenia coherencia el que se li demanava amb el que ell responia. A més, quan la mestra treballava amb ell l'havia de tenir assegut a la falda ja que es distreia amb qualsevol cosa, sense posar atenció en cap cosa de les que li deia la mestra. 

NENA C. Aquesta nena, també és la primera vegada que he pogut estar amb ella en una sessió. La nena és estrangera i acudeix al centre per una beca que li ha concedit educació. Aquesta nena presenta molts problemes de comprensió lectora, li costa també concentrar-se i he pogut veure que té poca memòria immediata MCT. Qualsevol estímul la distreu, i quan la mestra li demana alguna cosa referent al treball que estan fent, contesta el primer que se li acudeix, prova a veure si encerta. Durant la sessió fan alguns exercicis de lectura eficaç de l'edu 365. Ha de posar els números per l'ordre com li surten, però ella no entén la consigna i ho fa com li sembla. Aleshores, com que la mestra veu que no reten els números, li dicta i li fa repetir a veure si se'n recorda si ho fa d'aquesta manera. 

Després també han fet una comprensió lectora d'unes targetes, han començat pel nivell més fàcil però de les preguntes que se li demanen no recorda i no comprèn el què ha llegit. Aleshores, com que la mestra veu que no ho ha entès, llegeixen frase per frase i contesten les preguntes a mida que va avançant en el text. La mestra li ha de donar moltes pistes per a respondre correctament. 

NEN P.

És un nen de primer de primària que fins aleshores no se'l entenia quan parlava. No pronunciava i enganxava les paraules. Costava molt entendre'l, però ara mica mica va parlant més a poc a poc i pronuncia millor. Tot i així, encara a vegades s'envela i no s'entén. 

Amb la mestra fan la lectura d'unes paraules i el nen a través de picar-les síl·labes amb les mans, les ha de separar correctament, fent el mateix número de picades de mans. El que li costa més és quan es tracta d'un monosíl·lab. Pica més vegades de les síl·labes que té. Abans era impensable que ho fes bé, però mica mica va separant les síl·labes millor, i va sent conscient de la separació de les paraules. 

Després la mestra li escriu una lletra a l'esquena i l'ha de plasmar en el paper. 

Té força dificultats d'orientació espaial, i confón lletres, escriu números capgirats...Per això amb la mestra han provat de fer un dibuix de simetria. 

No te patrons de coordinació psicomotriu i el pròxim dia veuré uns exercicis físics que li fa per a millorar-ho.

NEN BL.

 Es tracta d'un nen amb dislàlia, durant la sessió fan exercicis amb un vídeo per a col·locar bé la llengüa i poder fer el so de la R. Tracten durant la sessió el tema logopèdic, ja que la directora també és logopeda. 

*Aquesta setmana hem parlat una mica dels materials en els que estic treballant i n'estem pensant alguns més, enfocats a la meva intervenció. Al parlar, la directora m'ha comentat que ella i la psicòloga aniran a un curset sobre el mètode ABA, dirigit a nens amb TEA, el qual pretén incidir en la modificació de la conducta i el hàbits. 

SETMANA 4

NEN O. 

Durant la sessió han estat revisant l'organització de l'agenda a veure si funciona la nova manera d'organitzar-se les tasques. Hi ha una millora i al tenir l'agenda setmanalment fa que el nen O tingui una visó molt simple de tot el què ha de fer durant la setmana.

T

ambé han practicat una mica la pronunciació de la R i la L, ja que li costa força i quan parla ràpid costa d'entendre ja que les barreja. Han fet un exercici en que havia de parlar molt lentament i dir frases que li deia la mestra. Aleshores havia d'identificar si ho havia fet bé o no.

Com que el nen O és molt esberat i li costa concentrar-se, al final de la sessió han jugat a un joc que he trobat molt interessant. És un joc que es diu FILÒ de la casa QUATRECETTIen que el nen, amb una mena de tub en que hi té fil de color ha d'anar creant la imatge d'un dibuix mostra. Amb aquest joc el nen ha d'estar concentrat ja que ha de contar i estar pendent de fer bé el dibuix (4 amunt, 2 avall...) i per tant també es treballa la situació espaial. 

Per acabar, per haver treballat de valent l'ha premiat amb un joc que es diu BRAIN BOX. Aquest joc consisteix en mirar una carta durant 10 segons i fixar-se molt bé que hi ha. Per tant es treballa la concentració. Un cop s'ha acabat el temps, la mestra gira la carta i l'alumne tira el dau. Depenent del número que surt se li fa una pregunta o una altra referent al contingut de la targeta. 

NENA M. 

Fan una activitat que consisteix en formar paraules amb síl·labes que la mestra li escriu en un paper. Això la fa pensar força i si no se li dona alguna pista li costa connectar-les.

Un cop acabem aquesta activitat, en comencen una altra que consisteix en la lectura d'unes targetes de colors. L'alumna comença per les blanques que són paraules monosíl·labes directes. Cada vegada va augmentant la dificultat de les paraules (1, 2, 3 síl·labes) (directes, travades, inverses, sinfons...). Aleshores del total de targetes que hi ha, si ha fet poques errades, supera el nivell, i en un paper marquen que ha superat el nivell.

D'aquesta manera la nena, va superant petits objectius, que per a ella són clars i assolibles i així no és una negativa constant de que tot li surti malament. Per a ella és un incentiu anar fixant petites fites i veure que les va assolint. 

Després a partir de la lectura d'un llibre la mestra la graba quan llegeix i amb dos minuts compten quantes paraules ha estat capaç de llegir. Ha fet 59 paraules en dos minuts, i per tant, avui en una gràfica apuntaran la data i marcaran amb retolador fins on han arribat. Un altre dia ho tornaran a fer i de manera molt visual la nena veurà si ha millorat o no. Avui hem vist que ha fet 22 paraules més que la vegada anterior. 

Vaig observant que li costa separar les paraules i encara no és capaç de fer una lectura comprensiva i saber ben bé de què tracta el text. Mica mica ho anirem treballant. Ara per la psicopedagoga el primordial és la mecànica de la lectura. 

NEN M.

Amb el nen M. hem practicat les taules de multiplicar ja que a 5è les hauria de tenir assolides per a poder fer divisions i utilitzar-les en els problemes. Joc del tubò (QUATRECETTI) per practicar les taules. També hem fet servir el joc de les mosques de la casa HABA, que és molt engrescador. Finalment un tauler que es giren els cubs i surt la solució. Diferents maneres que són divertides per aprendre les taules i no la tradicional manera de repetir-les. Aquí en teniu unes imatges. 

Un cop hem fet una mica d'escalfament amb les taules, seguim amb les activitats d'un llibre de problemes de matemàtiques que van molt bé per ajudar a pensar a l'alumne si és un problema, si no ho és, si té prous dades, quines dades li falten, quines dades són superflues, quines operacions ha de fer per trobar el resultat, quin es el què es busca en el problema...

Són: Problemes mètode deca Santillana

NEN G. 

Nen de 2n de primària, molt dispers, molt actiu i amb greus problemes de conducta tant a l'escola com a casa. A l'escola té poc respecte per la mestra i molesta als companys i a casa pot arribar a picar a la mare i tenir actituds poc controlades en el moment de l'explossió de sentiments. En aquest cas no entro dins la sessió però avui la mestra m'ha dit que parlarien sobre com ha anat la setmana i també sobre la lecture d'un llibre sobre la ràbia que es titua CUA DE  DRAC. Aquest llibre dorma part de la col·lacció de les emocions de l'editorial Salvatella. 

Un cop hagin parlat i reflexionat, acordaran coses que cal millorar i com fer-ho i noves pautes per seguir durant la setmana. Un cop arribin els pares en parlaran tots junts i tots sabran els acords presos per la setmana. 

*Reflexions de la setmana:

Tal i com heu vist aquesta setmana he penjat moltes fotos de diferents materials ja que penso que és molt important tant per al psicopedagog el tenir diferents recursos adaptats per a cada nen, tal i com també presentar als alumnes les activitats de la sessió d'una manera motivadora, que els capti la seva atenció i que es pugui treure profit del que s'està fent. T

Hi ha molts materials que es poden comprar, i són molt interessants, però també cal dir que no són barats. La directora m'ha recomanat visitar algunes botigues de Barcelona especialitzades en psicopedagogia per a veure diferents tipus de material per a diferents casos. Una es diu TEA i l'altre LEBON. Penso que és important saber que hi ha al mercat i també treure'n idees de cara a pensar material adaptat a cada un dels nens. Per exemple: podem veure una activitat per treballar amb un nen que li costa la lectura ( ens quedem amb el format de l'activitat) i aleshores si sabem que a aquell nen li agrada el doraemon o els pokemons doncs el podem adaptar segons els seus interessos. 

Alguns jocs que fan servir: bingo, tables de multiplicar (diset), lince, bataflash, oudordodo, Isabel orjales...

També el que m'ha fet pensar i se'm ha quedat grabat és que cal fixar objectius clars, específics, assolibles i que el nen els sàpiga, tal i com explicava en el cas de la nena M. Primera, per motivar-los ja que mica mica van veient el progrés i segona per veure que NO tot són negatives respecte el seu aprenentatge, és a dir que el nen no se senti una vegada més frustrat.

Aquesta setmana li vaig proposar a la psicòloga de l'escola on treballo visitar el centre on faig pràctiques per poder veure el material que fan servir ja que a mi em té enamorada i vaig pensar que podia treure'n recursos per als nens de l'escola que presenten algun tipus de dificultat. En va quedar encantada i segurament la psicopedagoga i la psicologa del centre ens vindran a fer una xerrada d'assessorament sobre diferents materials que podem fer servir a les aules en els diferents casos que ens trobem. 

SETMANA 3

Avui la psicopedagoga del centre m'ha ensenyat un material molt interessat. Es tracta d'uns llibres de consciència fonològica de JOSEP TIÓ. M'ha semblat un material molt ben elaborat i que se'n poden treure molts jocs de cartes per alumnes amb dificultats amb la lectura.

NEN O.

Continuo veient com al nen O. li costa molt mantenir l'atenció i fa les coses esberat i sense fixar-se gaire en si ho fa bé o malament.

Fa un exercici amb la mestra escrivint un tros de text però aquesta vegada amb lletra de pal ja que la seva lletra lligada és molt poc comprensible.

El nen O, quan xarra no mira als ulls, li costa molt mantenir el contacte visual amb la persona que esta mantenint la conversa. 

Al final, per acabar de practicar una mica més l'escriptura, la mestra del centre li vol fer apuntar una tasca a l'agenda escolar. En voler fer aixì detecta que l'agenda que està utilitzant no és gaire adequada per al nen O, ja que és de quadres i sense els dies, és a dir, no és setmanal.

Aleshores, al veure que la seva organització de tasques és un "cahos" durant una estona es dediquen a veure com cal organitzar-se setmanalment posant-li uns deures ficticis i fent-li una mostra de com cal apuntar-los amb una agenda setmanal. La mestra li comenta a la mare comprar una agenda d'aquestes característiques per tal que la seva organització no sigui un garbuix i tant ell com els pares sàpiguen quines tasques cal fer a casa. 

Organització agenda i posem a prova a veure si la sap organitzar posant-li uns deures ficticis ja que és molt esberat i hem detectat que tenia un garbuix

Desorganitzacio en persona

NENA M.

Fem una activitat de frases per a llegir. Les paraules estan pintades de color blau i vermell per síl·labes, així es facilita la lectura. Primer es fa així, més tard quan a l'alumne ja li va costant menys es passa a tenir el mateix text però ara en comptes de pintar per síl·labes es pinta per paraules. I finalment, tot el text amb color negre, sense fer distincions de síl·labes o paraules. 

Veig que en llegir fa un allargament de sons: prrrrrrrruna, plooorrrrra, marrrrria, drrrrreta, brrrrruta, prrrrrreparrrrra, prrrregó...Ho sol fer amb paraules travades. 

Abans, segons el que m'ha dit la mestra ajuntava paraules, es deixava lletres i n'afegia a l'hora de llegir. A l'hora d'escriure també li passava que separava malament les paraules.

Primer la mestra em va explicar que prioritza la mecànica escrivint les paraules, després separant-les correctament i el que finalment busca és la comprensió lectora.

Al final de la sessió la nena va escriure un text que li dictava la mestra. Un cop escrit veien conjuntament les errades que havia fet i les pronunciaven. Exemple d'errades: La scola (l'escola), tacsi (taxi), la stufa (l'estufa)...

També té algunes confusions entre les lletre B i D.

NEN J.

Avui ha vingut molt més tranquil que el primer dia i està disposat a treballar. Amb un llibre han de contar i dibuixar les fruites que li falten a cada animaló.

Un cop ja ho ha fet dues vegades, se'n cansa, tira el llibre i comença a verbalitzar: tancar, tancar.

També he vist que fa uns sorolls amb la boca i es que de la tensió que té, aleshores involutàriament pateix broxisme. 

A casa i a l'escola han començat a treballar amb la carpeta de comunicació PECS ja que la psicopedagoga li ha ensenyat a fer-se entendre i ella creu que pot ser un molt bon recurs per a la comunicació entre el nen, l'escola i la família. 

 Li agrada molt el que són els aparells electrònics i sap perfectament que és ON i OFF.

M'he fixat que fa molta senyalització amb les mans i els dits i l'objectiu que es marca la psicopedagoga és que no llenci les coses sinó que quan es cansi de fer una cosa aprengui a demanar-ho.

Durant la sessió hem d'aprofitar qualsevol recurs que el motivi i a l'hora de fer un memori hem vist que el que són imatges no el motiven gens, en canvi les lletres si . Quan ho fa bé s'aplaudeix a ell mateix i la mestra li dona molt reforç positiu.

Ha sigut una sessió força tranquila i avui he pogut estar amb ells. Li cridava l'atenció que jo estés treballant amb l'ordinador i s'ha posat a la meva falda. Com que la mestra sap que li agrada molt en Doraemon, hem buscat una imatge i l'hem copiat al word. Aleshores li hem dictat frases perquè m'expliqués el que passava a la imatge i ho ha fet molt bé. Sempre amb suport i reproduint-li el so. Ha estat molt tranquil i quan l'ordinador anava lent s'ha comunicat amb mi amb la targeta d'espera.

La mestra li explica a la mare com ha treballat i li comenta també que és molt important que es comuniqui amb el PECS i tenir a casa una cartellera per anticipar-li els aconteixements del dia. 

NENA N. 

Avui hem fet unes fitxes amb el logico que he trobat molt interessant ja que el nen es pot autocorregir i n'hi ha de diferents temàtiques.

Seguidament, hem fet un joc d'endevinalles i un memori de trobar paraula i imatge.

Finalment, la nena ha descrit una imatge dient el què hi veia. 

Va millorant la lectura i no és tant impulsiva. Tot i això demana molta atenció i li costa treballar sola. La mestra vol prioritzar el treball autònom ja que li costa molt i sempre demana l'atenció de l'adult.

Reflexió: el psicopedagog ha de comptar amb molts recursos i sobretot adaptat a les necessitats i interessos de cada alumne. Pot ser que el psicopedagog encari una sessió d'una determinada manera per treballar certs aspectes, però depèn de com arribi el nen, de la seva predisposició... ho podrà treballar o no. Per tant, crec que el psicopedagog ha de tenir clar que treballar i comptar amb diversos recursos per tal de mantenir l'atenció de l'alumne, però també ha de comptar amb improvització i amb un pla B per si la sessió es complica o si la sessió va millor del que s'esperava .


* Estic elaborant alguns materials els quals hem estat acordant amb la psicopedagoga: el format, el contingut, la dificultat i el tipus d'alumnat a qui va dirigit. 


Aquesta setmana us presento el primer el qual tracta sobre la lectura d'unes targetes en que hi ha una descripció. La descripció fa referència a unes mosques molt divertides. Aleshores l'alumne en aquest joc haurà d'aparellar la descripció amb la mosca que li toca. Per tant, treballarem la comprensió lectora. 

Exemple:

·     Hola, hola, sóc una mosca molt eixerida. Porto unes ulleres de color rosa que són molt modernes i com que m’agrada molt la música toco la trompeta amb el nas. Tinc sis potes però no porto sabates. El meu cos i les meves ales són de color verd.

SETMANA 2

NEN O.

És un nen de 4t de primària que té força dificultats per la lectura. A més, té el problema afegit de que li costa molt produir oralment els sons RL.

És un nen que no para quiet i per tant, li costa estar pendent del què fa i mantenir l'atenció. Durant la sessió han treballat un text de comprensió lectora, llegint el nen amb veu alta. Seguidament la mestra li ha fet un seguit de preguntes i les ha hagut de respondre en un paper. També he pogut veure que a l'hora d'escriure té una caligrafia pog llegible i li costa fer una lletra entenedora. Després han fet uns exercicis de consciència fonològica amb síl·labes directes, indirectes i travades. 

El nen O, té trets autistes, TDAH i algun problema de parla.

NENA M.

Avui he intervingut i he estat pendent participant amb la primera activitat que feia. A partir de síl·labes directes posades en targetes, formar paraules amb la guia de paraules mostra en una llista. N'hem fet unes quantes, i després sense mirar la llista n'hem trobat unes quantes més.

També té dificultats per a la lectura de paraules amb: ga, go gu, gue, gui, ca, co, cu, qua, quo, qu, llegim una llista amb paraules que tenen aquests sons.

NOI G.

Avui he conegut a G, un senyor d'uns 45 anys que té una petita paràlisis mental. Tot i tenir certes dificultats amb el lleenguatge, esta molt entusiasmat a anar millorant la seva competència lingüística. Per això ve al centre i la psicopedagoga l'ajuda amb les diferents errades que fa, li corregeix textos, fan exercicis d'ortografia, de gramàtica...

En el que té força dificultat és en la concordança de les frases (singular, plural, femení, mascuí), tal i com també en la construcció de frases coherents. 

La psicopedagoga el va encoratjar en preparar-se per a un exàmen oficial de català B2 i el va aprovar. això encara li ha donat més força per continuar millorant. 

*Reflexió de la setmana: Vaig veient i reflexionant sobre com actua un psicopedagog i cada dia m'agrada més anar al centre. Veig una relació molt propera amb els alumnes que venen al centre. És a dir, hi ha un tracte molt personal i familiar que crec que per una banda fa sentir als alumnes entesos, com a casa i que tenen molta confiança amb els professionals que tracten. Per altra banda, les famílies són informades cada dia del que es va fent, com treballa en cada sessió, i d'aquesta manera hi ha feedback dels progressos cada setmana. Si és una cosa que se'n ha de parlar també es fa una reunió amb ells i l'alumne si cal. 

Els alumnes, si al final de cada sessió la mestra creu que han treballat bé els deixa triar un joc dels que té (educatiu) enfocat en millorar (atenció, lectura...).

També he vist que els progressos són lents i a algun cop en comptes d'anar endavant, es tira enrere. Per això cal molta paciència, conèixer bé l'alumne, per on tirar, ser hàbil de reestructurar la sessió en funció de la predisposició que té el nen o amb l'actitud que afronta la tasca proposada...

Finalment m'agradaria dir que el que també he vist és que en alguns casos, sobretot amb la psicòloga, com que són tractaments a llarg termini i ja es conèixen de molt temps i han passat forces situacions junts es crea un vincle molt important i això crec que és bàsic en la funció d'aquest professional.

Aleshores la meva pregunta és, en algun cas que de cap manera es creï aquest vincle o la relació no sigui gaire bona en la que l'alumne es negui a participar, quina solució seria la més encertada?

SETMANA 1

Començaré a descriure una mica els casos que he vist al llarg de la setmana:

NEN F.

*Nen de 4t de primària que no sap gairebé ni llegir lletra de pal. Estaríem parlant d’un nivell inferior a P5 i li costa esforçar-se per a fer les coses. No té força de voluntat i es mostra força passota. Confon la C per la R. Fem un joc amb el nen de categories on llegeix les paraules d'unes targetes i les va classificant. Ho fa a poc a poc i a vegades diu la paraula per tempteig. Li costa molt i després la psicopedagoga en un paper li fa copiar paraules que li dicta. No sap escriure el seu nom.

NENA M.

* Éa una nena que fa 2n de primària i li costa molt llegir, va força lenta i a vegades fa omissions de lletres o bé les gira. Avui la psicopedagoga li fa llegir un text i la graba amb el mòbil perquè després s'escolti i vegi on ho ha fet bé i on s'ha equivocat. La nena s’ha adonat que amb el fragment que ha llegit ho ha fet bé però s’ha equivocat en unes quantes paraules. També veu que llegeix amb lentitud i que ho ha de fer una miqueta més ràpid. Van corregint per fragments.  Es veu que temps enrere feia molts més errors a l’hora de llegir correctament les paraules. Afegeix lletres, les canvia, les omet, inversió...R molt pronunciada. Problema de discriminació sons GE/GI,JE,GUI, QU, CU...(guineu, guepard, Gemma, gespa, guitarra, aigua, àguila, seguir, formiguer, àguila, figuera, foguera, juguen, Jeroni, guerra, guix, joguina(ga, go gu), ge gi, gue, gui) galetes, girafa, gana, cargol, gespa, Gerard, gat, Roger, Gina, vigila.

Després juntament amb la mestra llegeixen juntes un tros del fragment que ja han llegit prèviament. La mestra intenta que la nena segueixi el ritme que ella marca.

Juguen a un joc de síl·labes en que segons el color de la targeta de la síl·laba és més o menys difícil. Es tracta que la nena llegeix síl·labes curtes i si s’equivoca no es queda la targeta, si ho fa bé la targeta és per ella. Al final llegeix les síl·labes en que s’ha equivocat a veure si ho fa bé.

Al final fan el joc de de brain box pictures com a premi, és un joc d'atenció.

NEN M.

* Es tracta d'un nen de 6è primària que ve al centre perquè té força dificultats a l'hora de fer problemes matemàtics. Es bloqueja fàcilment i no sap per on començar. Va dient a la mestra com ho faria i segons la cara que veu que fa la mestra ell en veu alta diu: - Veus ja vaig malament! Se sent molt insegur i dubta de quines operacions utilitzar segons l'enunciat que se li planteja i no sap el perquè aplicar una operació o una altra. També és un nen que se'l veu força desmotivat i l'únic que li fa el pes són els jocs d'ordinador i tablet. Al llarg de la sessió fan amb la psicoepadagoga un seguit de problemes i al final com a premi per haver treballat bé el deixa jugar a un joc amb l'ordinador. 

NEN J.

*  Es tracta d'un autista que fa segon de primària i no es comunica gens, només produeix alguns sons o paraules curtes. Ha arribat al centre força tranquil però un cop l'ha deixat ha començat a plorar, cridar i s'ha posat molt furiós. Un cop la psicopedagoga l'ha tranquilitzat fent-li uns dibuixos a la pissara han començat a fer uns exercicis de TEACCH d'associació per colors, categories, lectura i associació de paraules. Ha fet les activitats força tranquil però ha hagut de seguir la sessió des de l'aula del costat per no distorsionar. He anat sentint tot el que feia el nen, el recolzament i els reforços positius de la mestra. Les activitatsque no li interessava fer les ha tirat pel tira a terra. En canvi si una activitat li interessa s'hi pot distreure una estona fent-ho correctament i sent capaç de llegir les paraules.  Quan no vol mes diu tancar i quan ho fa be aplaudeix. Els pares estan força desbordats perquè la comunicació amb ell es poca. 

 NENA L.

* És una nena de ______de primària que fa moltes faltes d'ortografia i li costa organitzar les idees per a elaborar un text. La psicopedagoga li proposa explicar alguna cosa de les vacances i un cop acabat revisen les faltes que ha fet. Després amb unes imatges es tracta que en veu alta narri la història que vol escriure i després ho faci sobre paper. 

NENA N.

*És una nena de primer de primària que necessita que estiguin molt per ella, molt impulsiva i de seguida es deistreu amb tot el que té al voltant. Li costa molt llegir i quan van començar les sessions al centre no llegia cap paraula, era incapaç. Arrel d'això la psicopedagoga va anar veient que la nena a l'hora de llegir s'hi posava d'una manera extranya i a partir d'aquí la va derivar a l'oculista. En un ull només veia un 10 %. Al final de la sessió se la premia amb unes enganxines i juguen al joc del brain box, d'atenció.