SETMANA 3

Avui la psicopedagoga del centre m'ha ensenyat un material molt interessat. Es tracta d'uns llibres de consciència fonològica de JOSEP TIÓ. M'ha semblat un material molt ben elaborat i que se'n poden treure molts jocs de cartes per alumnes amb dificultats amb la lectura.

NEN O.

Continuo veient com al nen O. li costa molt mantenir l'atenció i fa les coses esberat i sense fixar-se gaire en si ho fa bé o malament.

Fa un exercici amb la mestra escrivint un tros de text però aquesta vegada amb lletra de pal ja que la seva lletra lligada és molt poc comprensible.

El nen O, quan xarra no mira als ulls, li costa molt mantenir el contacte visual amb la persona que esta mantenint la conversa. 

Al final, per acabar de practicar una mica més l'escriptura, la mestra del centre li vol fer apuntar una tasca a l'agenda escolar. En voler fer aixì detecta que l'agenda que està utilitzant no és gaire adequada per al nen O, ja que és de quadres i sense els dies, és a dir, no és setmanal.

Aleshores, al veure que la seva organització de tasques és un "cahos" durant una estona es dediquen a veure com cal organitzar-se setmanalment posant-li uns deures ficticis i fent-li una mostra de com cal apuntar-los amb una agenda setmanal. La mestra li comenta a la mare comprar una agenda d'aquestes característiques per tal que la seva organització no sigui un garbuix i tant ell com els pares sàpiguen quines tasques cal fer a casa. 

Organització agenda i posem a prova a veure si la sap organitzar posant-li uns deures ficticis ja que és molt esberat i hem detectat que tenia un garbuix

Desorganitzacio en persona

NENA M.

Fem una activitat de frases per a llegir. Les paraules estan pintades de color blau i vermell per síl·labes, així es facilita la lectura. Primer es fa així, més tard quan a l'alumne ja li va costant menys es passa a tenir el mateix text però ara en comptes de pintar per síl·labes es pinta per paraules. I finalment, tot el text amb color negre, sense fer distincions de síl·labes o paraules. 

Veig que en llegir fa un allargament de sons: prrrrrrrruna, plooorrrrra, marrrrria, drrrrreta, brrrrruta, prrrrrreparrrrra, prrrregó...Ho sol fer amb paraules travades. 

Abans, segons el que m'ha dit la mestra ajuntava paraules, es deixava lletres i n'afegia a l'hora de llegir. A l'hora d'escriure també li passava que separava malament les paraules.

Primer la mestra em va explicar que prioritza la mecànica escrivint les paraules, després separant-les correctament i el que finalment busca és la comprensió lectora.

Al final de la sessió la nena va escriure un text que li dictava la mestra. Un cop escrit veien conjuntament les errades que havia fet i les pronunciaven. Exemple d'errades: La scola (l'escola), tacsi (taxi), la stufa (l'estufa)...

També té algunes confusions entre les lletre B i D.

NEN J.

Avui ha vingut molt més tranquil que el primer dia i està disposat a treballar. Amb un llibre han de contar i dibuixar les fruites que li falten a cada animaló.

Un cop ja ho ha fet dues vegades, se'n cansa, tira el llibre i comença a verbalitzar: tancar, tancar.

També he vist que fa uns sorolls amb la boca i es que de la tensió que té, aleshores involutàriament pateix broxisme. 

A casa i a l'escola han començat a treballar amb la carpeta de comunicació PECS ja que la psicopedagoga li ha ensenyat a fer-se entendre i ella creu que pot ser un molt bon recurs per a la comunicació entre el nen, l'escola i la família. 

 Li agrada molt el que són els aparells electrònics i sap perfectament que és ON i OFF.

M'he fixat que fa molta senyalització amb les mans i els dits i l'objectiu que es marca la psicopedagoga és que no llenci les coses sinó que quan es cansi de fer una cosa aprengui a demanar-ho.

Durant la sessió hem d'aprofitar qualsevol recurs que el motivi i a l'hora de fer un memori hem vist que el que són imatges no el motiven gens, en canvi les lletres si . Quan ho fa bé s'aplaudeix a ell mateix i la mestra li dona molt reforç positiu.

Ha sigut una sessió força tranquila i avui he pogut estar amb ells. Li cridava l'atenció que jo estés treballant amb l'ordinador i s'ha posat a la meva falda. Com que la mestra sap que li agrada molt en Doraemon, hem buscat una imatge i l'hem copiat al word. Aleshores li hem dictat frases perquè m'expliqués el que passava a la imatge i ho ha fet molt bé. Sempre amb suport i reproduint-li el so. Ha estat molt tranquil i quan l'ordinador anava lent s'ha comunicat amb mi amb la targeta d'espera.

La mestra li explica a la mare com ha treballat i li comenta també que és molt important que es comuniqui amb el PECS i tenir a casa una cartellera per anticipar-li els aconteixements del dia. 

NENA N. 

Avui hem fet unes fitxes amb el logico que he trobat molt interessant ja que el nen es pot autocorregir i n'hi ha de diferents temàtiques.

Seguidament, hem fet un joc d'endevinalles i un memori de trobar paraula i imatge.

Finalment, la nena ha descrit una imatge dient el què hi veia. 

Va millorant la lectura i no és tant impulsiva. Tot i això demana molta atenció i li costa treballar sola. La mestra vol prioritzar el treball autònom ja que li costa molt i sempre demana l'atenció de l'adult.

Reflexió: el psicopedagog ha de comptar amb molts recursos i sobretot adaptat a les necessitats i interessos de cada alumne. Pot ser que el psicopedagog encari una sessió d'una determinada manera per treballar certs aspectes, però depèn de com arribi el nen, de la seva predisposició... ho podrà treballar o no. Per tant, crec que el psicopedagog ha de tenir clar que treballar i comptar amb diversos recursos per tal de mantenir l'atenció de l'alumne, però també ha de comptar amb improvització i amb un pla B per si la sessió es complica o si la sessió va millor del que s'esperava .


* Estic elaborant alguns materials els quals hem estat acordant amb la psicopedagoga: el format, el contingut, la dificultat i el tipus d'alumnat a qui va dirigit. 


Aquesta setmana us presento el primer el qual tracta sobre la lectura d'unes targetes en que hi ha una descripció. La descripció fa referència a unes mosques molt divertides. Aleshores l'alumne en aquest joc haurà d'aparellar la descripció amb la mosca que li toca. Per tant, treballarem la comprensió lectora. 

Exemple:

·     Hola, hola, sóc una mosca molt eixerida. Porto unes ulleres de color rosa que són molt modernes i com que m’agrada molt la música toco la trompeta amb el nas. Tinc sis potes però no porto sabates. El meu cos i les meves ales són de color verd.