SETMANA 2

NEN O.

És un nen de 4t de primària que té força dificultats per la lectura. A més, té el problema afegit de que li costa molt produir oralment els sons RL.

És un nen que no para quiet i per tant, li costa estar pendent del què fa i mantenir l'atenció. Durant la sessió han treballat un text de comprensió lectora, llegint el nen amb veu alta. Seguidament la mestra li ha fet un seguit de preguntes i les ha hagut de respondre en un paper. També he pogut veure que a l'hora d'escriure té una caligrafia pog llegible i li costa fer una lletra entenedora. Després han fet uns exercicis de consciència fonològica amb síl·labes directes, indirectes i travades. 

El nen O, té trets autistes, TDAH i algun problema de parla.

NENA M.

Avui he intervingut i he estat pendent participant amb la primera activitat que feia. A partir de síl·labes directes posades en targetes, formar paraules amb la guia de paraules mostra en una llista. N'hem fet unes quantes, i després sense mirar la llista n'hem trobat unes quantes més.

També té dificultats per a la lectura de paraules amb: ga, go gu, gue, gui, ca, co, cu, qua, quo, qu, llegim una llista amb paraules que tenen aquests sons.

NOI G.

Avui he conegut a G, un senyor d'uns 45 anys que té una petita paràlisis mental. Tot i tenir certes dificultats amb el lleenguatge, esta molt entusiasmat a anar millorant la seva competència lingüística. Per això ve al centre i la psicopedagoga l'ajuda amb les diferents errades que fa, li corregeix textos, fan exercicis d'ortografia, de gramàtica...

En el que té força dificultat és en la concordança de les frases (singular, plural, femení, mascuí), tal i com també en la construcció de frases coherents. 

La psicopedagoga el va encoratjar en preparar-se per a un exàmen oficial de català B2 i el va aprovar. això encara li ha donat més força per continuar millorant. 

*Reflexió de la setmana: Vaig veient i reflexionant sobre com actua un psicopedagog i cada dia m'agrada més anar al centre. Veig una relació molt propera amb els alumnes que venen al centre. És a dir, hi ha un tracte molt personal i familiar que crec que per una banda fa sentir als alumnes entesos, com a casa i que tenen molta confiança amb els professionals que tracten. Per altra banda, les famílies són informades cada dia del que es va fent, com treballa en cada sessió, i d'aquesta manera hi ha feedback dels progressos cada setmana. Si és una cosa que se'n ha de parlar també es fa una reunió amb ells i l'alumne si cal. 

Els alumnes, si al final de cada sessió la mestra creu que han treballat bé els deixa triar un joc dels que té (educatiu) enfocat en millorar (atenció, lectura...).

També he vist que els progressos són lents i a algun cop en comptes d'anar endavant, es tira enrere. Per això cal molta paciència, conèixer bé l'alumne, per on tirar, ser hàbil de reestructurar la sessió en funció de la predisposició que té el nen o amb l'actitud que afronta la tasca proposada...

Finalment m'agradaria dir que el que també he vist és que en alguns casos, sobretot amb la psicòloga, com que són tractaments a llarg termini i ja es conèixen de molt temps i han passat forces situacions junts es crea un vincle molt important i això crec que és bàsic en la funció d'aquest professional.

Aleshores la meva pregunta és, en algun cas que de cap manera es creï aquest vincle o la relació no sigui gaire bona en la que l'alumne es negui a participar, quina solució seria la més encertada?