SETMANA 1

Començaré a descriure una mica els casos que he vist al llarg de la setmana:

NEN F.

*Nen de 4t de primària que no sap gairebé ni llegir lletra de pal. Estaríem parlant d’un nivell inferior a P5 i li costa esforçar-se per a fer les coses. No té força de voluntat i es mostra força passota. Confon la C per la R. Fem un joc amb el nen de categories on llegeix les paraules d'unes targetes i les va classificant. Ho fa a poc a poc i a vegades diu la paraula per tempteig. Li costa molt i després la psicopedagoga en un paper li fa copiar paraules que li dicta. No sap escriure el seu nom.

NENA M.

* Éa una nena que fa 2n de primària i li costa molt llegir, va força lenta i a vegades fa omissions de lletres o bé les gira. Avui la psicopedagoga li fa llegir un text i la graba amb el mòbil perquè després s'escolti i vegi on ho ha fet bé i on s'ha equivocat. La nena s’ha adonat que amb el fragment que ha llegit ho ha fet bé però s’ha equivocat en unes quantes paraules. També veu que llegeix amb lentitud i que ho ha de fer una miqueta més ràpid. Van corregint per fragments.  Es veu que temps enrere feia molts més errors a l’hora de llegir correctament les paraules. Afegeix lletres, les canvia, les omet, inversió...R molt pronunciada. Problema de discriminació sons GE/GI,JE,GUI, QU, CU...(guineu, guepard, Gemma, gespa, guitarra, aigua, àguila, seguir, formiguer, àguila, figuera, foguera, juguen, Jeroni, guerra, guix, joguina(ga, go gu), ge gi, gue, gui) galetes, girafa, gana, cargol, gespa, Gerard, gat, Roger, Gina, vigila.

Després juntament amb la mestra llegeixen juntes un tros del fragment que ja han llegit prèviament. La mestra intenta que la nena segueixi el ritme que ella marca.

Juguen a un joc de síl·labes en que segons el color de la targeta de la síl·laba és més o menys difícil. Es tracta que la nena llegeix síl·labes curtes i si s’equivoca no es queda la targeta, si ho fa bé la targeta és per ella. Al final llegeix les síl·labes en que s’ha equivocat a veure si ho fa bé.

Al final fan el joc de de brain box pictures com a premi, és un joc d'atenció.

NEN M.

* Es tracta d'un nen de 6è primària que ve al centre perquè té força dificultats a l'hora de fer problemes matemàtics. Es bloqueja fàcilment i no sap per on començar. Va dient a la mestra com ho faria i segons la cara que veu que fa la mestra ell en veu alta diu: - Veus ja vaig malament! Se sent molt insegur i dubta de quines operacions utilitzar segons l'enunciat que se li planteja i no sap el perquè aplicar una operació o una altra. També és un nen que se'l veu força desmotivat i l'únic que li fa el pes són els jocs d'ordinador i tablet. Al llarg de la sessió fan amb la psicoepadagoga un seguit de problemes i al final com a premi per haver treballat bé el deixa jugar a un joc amb l'ordinador. 

NEN J.

*  Es tracta d'un autista que fa segon de primària i no es comunica gens, només produeix alguns sons o paraules curtes. Ha arribat al centre força tranquil però un cop l'ha deixat ha començat a plorar, cridar i s'ha posat molt furiós. Un cop la psicopedagoga l'ha tranquilitzat fent-li uns dibuixos a la pissara han començat a fer uns exercicis de TEACCH d'associació per colors, categories, lectura i associació de paraules. Ha fet les activitats força tranquil però ha hagut de seguir la sessió des de l'aula del costat per no distorsionar. He anat sentint tot el que feia el nen, el recolzament i els reforços positius de la mestra. Les activitatsque no li interessava fer les ha tirat pel tira a terra. En canvi si una activitat li interessa s'hi pot distreure una estona fent-ho correctament i sent capaç de llegir les paraules.  Quan no vol mes diu tancar i quan ho fa be aplaudeix. Els pares estan força desbordats perquè la comunicació amb ell es poca. 

 NENA L.

* És una nena de ______de primària que fa moltes faltes d'ortografia i li costa organitzar les idees per a elaborar un text. La psicopedagoga li proposa explicar alguna cosa de les vacances i un cop acabat revisen les faltes que ha fet. Després amb unes imatges es tracta que en veu alta narri la història que vol escriure i després ho faci sobre paper. 

NENA N.

*És una nena de primer de primària que necessita que estiguin molt per ella, molt impulsiva i de seguida es deistreu amb tot el que té al voltant. Li costa molt llegir i quan van començar les sessions al centre no llegia cap paraula, era incapaç. Arrel d'això la psicopedagoga va anar veient que la nena a l'hora de llegir s'hi posava d'una manera extranya i a partir d'aquí la va derivar a l'oculista. En un ull només veia un 10 %. Al final de la sessió se la premia amb unes enganxines i juguen al joc del brain box, d'atenció.