SETMANA 4

NEN O. 

Durant la sessió han estat revisant l'organització de l'agenda a veure si funciona la nova manera d'organitzar-se les tasques. Hi ha una millora i al tenir l'agenda setmanalment fa que el nen O tingui una visó molt simple de tot el què ha de fer durant la setmana.

T

ambé han practicat una mica la pronunciació de la R i la L, ja que li costa força i quan parla ràpid costa d'entendre ja que les barreja. Han fet un exercici en que havia de parlar molt lentament i dir frases que li deia la mestra. Aleshores havia d'identificar si ho havia fet bé o no.

Com que el nen O és molt esberat i li costa concentrar-se, al final de la sessió han jugat a un joc que he trobat molt interessant. És un joc que es diu FILÒ de la casa QUATRECETTIen que el nen, amb una mena de tub en que hi té fil de color ha d'anar creant la imatge d'un dibuix mostra. Amb aquest joc el nen ha d'estar concentrat ja que ha de contar i estar pendent de fer bé el dibuix (4 amunt, 2 avall...) i per tant també es treballa la situació espaial. 

Per acabar, per haver treballat de valent l'ha premiat amb un joc que es diu BRAIN BOX. Aquest joc consisteix en mirar una carta durant 10 segons i fixar-se molt bé que hi ha. Per tant es treballa la concentració. Un cop s'ha acabat el temps, la mestra gira la carta i l'alumne tira el dau. Depenent del número que surt se li fa una pregunta o una altra referent al contingut de la targeta. 

NENA M. 

Fan una activitat que consisteix en formar paraules amb síl·labes que la mestra li escriu en un paper. Això la fa pensar força i si no se li dona alguna pista li costa connectar-les.

Un cop acabem aquesta activitat, en comencen una altra que consisteix en la lectura d'unes targetes de colors. L'alumna comença per les blanques que són paraules monosíl·labes directes. Cada vegada va augmentant la dificultat de les paraules (1, 2, 3 síl·labes) (directes, travades, inverses, sinfons...). Aleshores del total de targetes que hi ha, si ha fet poques errades, supera el nivell, i en un paper marquen que ha superat el nivell.

D'aquesta manera la nena, va superant petits objectius, que per a ella són clars i assolibles i així no és una negativa constant de que tot li surti malament. Per a ella és un incentiu anar fixant petites fites i veure que les va assolint. 

Després a partir de la lectura d'un llibre la mestra la graba quan llegeix i amb dos minuts compten quantes paraules ha estat capaç de llegir. Ha fet 59 paraules en dos minuts, i per tant, avui en una gràfica apuntaran la data i marcaran amb retolador fins on han arribat. Un altre dia ho tornaran a fer i de manera molt visual la nena veurà si ha millorat o no. Avui hem vist que ha fet 22 paraules més que la vegada anterior. 

Vaig observant que li costa separar les paraules i encara no és capaç de fer una lectura comprensiva i saber ben bé de què tracta el text. Mica mica ho anirem treballant. Ara per la psicopedagoga el primordial és la mecànica de la lectura. 

NEN M.

Amb el nen M. hem practicat les taules de multiplicar ja que a 5è les hauria de tenir assolides per a poder fer divisions i utilitzar-les en els problemes. Joc del tubò (QUATRECETTI) per practicar les taules. També hem fet servir el joc de les mosques de la casa HABA, que és molt engrescador. Finalment un tauler que es giren els cubs i surt la solució. Diferents maneres que són divertides per aprendre les taules i no la tradicional manera de repetir-les. Aquí en teniu unes imatges. 

Un cop hem fet una mica d'escalfament amb les taules, seguim amb les activitats d'un llibre de problemes de matemàtiques que van molt bé per ajudar a pensar a l'alumne si és un problema, si no ho és, si té prous dades, quines dades li falten, quines dades són superflues, quines operacions ha de fer per trobar el resultat, quin es el què es busca en el problema...

Són: Problemes mètode deca Santillana

NEN G. 

Nen de 2n de primària, molt dispers, molt actiu i amb greus problemes de conducta tant a l'escola com a casa. A l'escola té poc respecte per la mestra i molesta als companys i a casa pot arribar a picar a la mare i tenir actituds poc controlades en el moment de l'explossió de sentiments. En aquest cas no entro dins la sessió però avui la mestra m'ha dit que parlarien sobre com ha anat la setmana i també sobre la lecture d'un llibre sobre la ràbia que es titua CUA DE  DRAC. Aquest llibre dorma part de la col·lacció de les emocions de l'editorial Salvatella. 

Un cop hagin parlat i reflexionat, acordaran coses que cal millorar i com fer-ho i noves pautes per seguir durant la setmana. Un cop arribin els pares en parlaran tots junts i tots sabran els acords presos per la setmana. 

*Reflexions de la setmana:

Tal i com heu vist aquesta setmana he penjat moltes fotos de diferents materials ja que penso que és molt important tant per al psicopedagog el tenir diferents recursos adaptats per a cada nen, tal i com també presentar als alumnes les activitats de la sessió d'una manera motivadora, que els capti la seva atenció i que es pugui treure profit del que s'està fent. T

Hi ha molts materials que es poden comprar, i són molt interessants, però també cal dir que no són barats. La directora m'ha recomanat visitar algunes botigues de Barcelona especialitzades en psicopedagogia per a veure diferents tipus de material per a diferents casos. Una es diu TEA i l'altre LEBON. Penso que és important saber que hi ha al mercat i també treure'n idees de cara a pensar material adaptat a cada un dels nens. Per exemple: podem veure una activitat per treballar amb un nen que li costa la lectura ( ens quedem amb el format de l'activitat) i aleshores si sabem que a aquell nen li agrada el doraemon o els pokemons doncs el podem adaptar segons els seus interessos. 

Alguns jocs que fan servir: bingo, tables de multiplicar (diset), lince, bataflash, oudordodo, Isabel orjales...

També el que m'ha fet pensar i se'm ha quedat grabat és que cal fixar objectius clars, específics, assolibles i que el nen els sàpiga, tal i com explicava en el cas de la nena M. Primera, per motivar-los ja que mica mica van veient el progrés i segona per veure que NO tot són negatives respecte el seu aprenentatge, és a dir que el nen no se senti una vegada més frustrat.

Aquesta setmana li vaig proposar a la psicòloga de l'escola on treballo visitar el centre on faig pràctiques per poder veure el material que fan servir ja que a mi em té enamorada i vaig pensar que podia treure'n recursos per als nens de l'escola que presenten algun tipus de dificultat. En va quedar encantada i segurament la psicopedagoga i la psicologa del centre ens vindran a fer una xerrada d'assessorament sobre diferents materials que podem fer servir a les aules en els diferents casos que ens trobem. 

SETMANA 3

Avui la psicopedagoga del centre m'ha ensenyat un material molt interessat. Es tracta d'uns llibres de consciència fonològica de JOSEP TIÓ. M'ha semblat un material molt ben elaborat i que se'n poden treure molts jocs de cartes per alumnes amb dificultats amb la lectura.

NEN O.

Continuo veient com al nen O. li costa molt mantenir l'atenció i fa les coses esberat i sense fixar-se gaire en si ho fa bé o malament.

Fa un exercici amb la mestra escrivint un tros de text però aquesta vegada amb lletra de pal ja que la seva lletra lligada és molt poc comprensible.

El nen O, quan xarra no mira als ulls, li costa molt mantenir el contacte visual amb la persona que esta mantenint la conversa. 

Al final, per acabar de practicar una mica més l'escriptura, la mestra del centre li vol fer apuntar una tasca a l'agenda escolar. En voler fer aixì detecta que l'agenda que està utilitzant no és gaire adequada per al nen O, ja que és de quadres i sense els dies, és a dir, no és setmanal.

Aleshores, al veure que la seva organització de tasques és un "cahos" durant una estona es dediquen a veure com cal organitzar-se setmanalment posant-li uns deures ficticis i fent-li una mostra de com cal apuntar-los amb una agenda setmanal. La mestra li comenta a la mare comprar una agenda d'aquestes característiques per tal que la seva organització no sigui un garbuix i tant ell com els pares sàpiguen quines tasques cal fer a casa. 

Organització agenda i posem a prova a veure si la sap organitzar posant-li uns deures ficticis ja que és molt esberat i hem detectat que tenia un garbuix

Desorganitzacio en persona

NENA M.

Fem una activitat de frases per a llegir. Les paraules estan pintades de color blau i vermell per síl·labes, així es facilita la lectura. Primer es fa així, més tard quan a l'alumne ja li va costant menys es passa a tenir el mateix text però ara en comptes de pintar per síl·labes es pinta per paraules. I finalment, tot el text amb color negre, sense fer distincions de síl·labes o paraules. 

Veig que en llegir fa un allargament de sons: prrrrrrrruna, plooorrrrra, marrrrria, drrrrreta, brrrrruta, prrrrrreparrrrra, prrrregó...Ho sol fer amb paraules travades. 

Abans, segons el que m'ha dit la mestra ajuntava paraules, es deixava lletres i n'afegia a l'hora de llegir. A l'hora d'escriure també li passava que separava malament les paraules.

Primer la mestra em va explicar que prioritza la mecànica escrivint les paraules, després separant-les correctament i el que finalment busca és la comprensió lectora.

Al final de la sessió la nena va escriure un text que li dictava la mestra. Un cop escrit veien conjuntament les errades que havia fet i les pronunciaven. Exemple d'errades: La scola (l'escola), tacsi (taxi), la stufa (l'estufa)...

També té algunes confusions entre les lletre B i D.

NEN J.

Avui ha vingut molt més tranquil que el primer dia i està disposat a treballar. Amb un llibre han de contar i dibuixar les fruites que li falten a cada animaló.

Un cop ja ho ha fet dues vegades, se'n cansa, tira el llibre i comença a verbalitzar: tancar, tancar.

També he vist que fa uns sorolls amb la boca i es que de la tensió que té, aleshores involutàriament pateix broxisme. 

A casa i a l'escola han començat a treballar amb la carpeta de comunicació PECS ja que la psicopedagoga li ha ensenyat a fer-se entendre i ella creu que pot ser un molt bon recurs per a la comunicació entre el nen, l'escola i la família. 

 Li agrada molt el que són els aparells electrònics i sap perfectament que és ON i OFF.

M'he fixat que fa molta senyalització amb les mans i els dits i l'objectiu que es marca la psicopedagoga és que no llenci les coses sinó que quan es cansi de fer una cosa aprengui a demanar-ho.

Durant la sessió hem d'aprofitar qualsevol recurs que el motivi i a l'hora de fer un memori hem vist que el que són imatges no el motiven gens, en canvi les lletres si . Quan ho fa bé s'aplaudeix a ell mateix i la mestra li dona molt reforç positiu.

Ha sigut una sessió força tranquila i avui he pogut estar amb ells. Li cridava l'atenció que jo estés treballant amb l'ordinador i s'ha posat a la meva falda. Com que la mestra sap que li agrada molt en Doraemon, hem buscat una imatge i l'hem copiat al word. Aleshores li hem dictat frases perquè m'expliqués el que passava a la imatge i ho ha fet molt bé. Sempre amb suport i reproduint-li el so. Ha estat molt tranquil i quan l'ordinador anava lent s'ha comunicat amb mi amb la targeta d'espera.

La mestra li explica a la mare com ha treballat i li comenta també que és molt important que es comuniqui amb el PECS i tenir a casa una cartellera per anticipar-li els aconteixements del dia. 

NENA N. 

Avui hem fet unes fitxes amb el logico que he trobat molt interessant ja que el nen es pot autocorregir i n'hi ha de diferents temàtiques.

Seguidament, hem fet un joc d'endevinalles i un memori de trobar paraula i imatge.

Finalment, la nena ha descrit una imatge dient el què hi veia. 

Va millorant la lectura i no és tant impulsiva. Tot i això demana molta atenció i li costa treballar sola. La mestra vol prioritzar el treball autònom ja que li costa molt i sempre demana l'atenció de l'adult.

Reflexió: el psicopedagog ha de comptar amb molts recursos i sobretot adaptat a les necessitats i interessos de cada alumne. Pot ser que el psicopedagog encari una sessió d'una determinada manera per treballar certs aspectes, però depèn de com arribi el nen, de la seva predisposició... ho podrà treballar o no. Per tant, crec que el psicopedagog ha de tenir clar que treballar i comptar amb diversos recursos per tal de mantenir l'atenció de l'alumne, però també ha de comptar amb improvització i amb un pla B per si la sessió es complica o si la sessió va millor del que s'esperava .


* Estic elaborant alguns materials els quals hem estat acordant amb la psicopedagoga: el format, el contingut, la dificultat i el tipus d'alumnat a qui va dirigit. 


Aquesta setmana us presento el primer el qual tracta sobre la lectura d'unes targetes en que hi ha una descripció. La descripció fa referència a unes mosques molt divertides. Aleshores l'alumne en aquest joc haurà d'aparellar la descripció amb la mosca que li toca. Per tant, treballarem la comprensió lectora. 

Exemple:

·     Hola, hola, sóc una mosca molt eixerida. Porto unes ulleres de color rosa que són molt modernes i com que m’agrada molt la música toco la trompeta amb el nas. Tinc sis potes però no porto sabates. El meu cos i les meves ales són de color verd.

SETMANA 2

NEN O.

És un nen de 4t de primària que té força dificultats per la lectura. A més, té el problema afegit de que li costa molt produir oralment els sons RL.

És un nen que no para quiet i per tant, li costa estar pendent del què fa i mantenir l'atenció. Durant la sessió han treballat un text de comprensió lectora, llegint el nen amb veu alta. Seguidament la mestra li ha fet un seguit de preguntes i les ha hagut de respondre en un paper. També he pogut veure que a l'hora d'escriure té una caligrafia pog llegible i li costa fer una lletra entenedora. Després han fet uns exercicis de consciència fonològica amb síl·labes directes, indirectes i travades. 

El nen O, té trets autistes, TDAH i algun problema de parla.

NENA M.

Avui he intervingut i he estat pendent participant amb la primera activitat que feia. A partir de síl·labes directes posades en targetes, formar paraules amb la guia de paraules mostra en una llista. N'hem fet unes quantes, i després sense mirar la llista n'hem trobat unes quantes més.

També té dificultats per a la lectura de paraules amb: ga, go gu, gue, gui, ca, co, cu, qua, quo, qu, llegim una llista amb paraules que tenen aquests sons.

NOI G.

Avui he conegut a G, un senyor d'uns 45 anys que té una petita paràlisis mental. Tot i tenir certes dificultats amb el lleenguatge, esta molt entusiasmat a anar millorant la seva competència lingüística. Per això ve al centre i la psicopedagoga l'ajuda amb les diferents errades que fa, li corregeix textos, fan exercicis d'ortografia, de gramàtica...

En el que té força dificultat és en la concordança de les frases (singular, plural, femení, mascuí), tal i com també en la construcció de frases coherents. 

La psicopedagoga el va encoratjar en preparar-se per a un exàmen oficial de català B2 i el va aprovar. això encara li ha donat més força per continuar millorant. 

*Reflexió de la setmana: Vaig veient i reflexionant sobre com actua un psicopedagog i cada dia m'agrada més anar al centre. Veig una relació molt propera amb els alumnes que venen al centre. És a dir, hi ha un tracte molt personal i familiar que crec que per una banda fa sentir als alumnes entesos, com a casa i que tenen molta confiança amb els professionals que tracten. Per altra banda, les famílies són informades cada dia del que es va fent, com treballa en cada sessió, i d'aquesta manera hi ha feedback dels progressos cada setmana. Si és una cosa que se'n ha de parlar també es fa una reunió amb ells i l'alumne si cal. 

Els alumnes, si al final de cada sessió la mestra creu que han treballat bé els deixa triar un joc dels que té (educatiu) enfocat en millorar (atenció, lectura...).

També he vist que els progressos són lents i a algun cop en comptes d'anar endavant, es tira enrere. Per això cal molta paciència, conèixer bé l'alumne, per on tirar, ser hàbil de reestructurar la sessió en funció de la predisposició que té el nen o amb l'actitud que afronta la tasca proposada...

Finalment m'agradaria dir que el que també he vist és que en alguns casos, sobretot amb la psicòloga, com que són tractaments a llarg termini i ja es conèixen de molt temps i han passat forces situacions junts es crea un vincle molt important i això crec que és bàsic en la funció d'aquest professional.

Aleshores la meva pregunta és, en algun cas que de cap manera es creï aquest vincle o la relació no sigui gaire bona en la que l'alumne es negui a participar, quina solució seria la més encertada?

SETMANA 1

Començaré a descriure una mica els casos que he vist al llarg de la setmana:

NEN F.

*Nen de 4t de primària que no sap gairebé ni llegir lletra de pal. Estaríem parlant d’un nivell inferior a P5 i li costa esforçar-se per a fer les coses. No té força de voluntat i es mostra força passota. Confon la C per la R. Fem un joc amb el nen de categories on llegeix les paraules d'unes targetes i les va classificant. Ho fa a poc a poc i a vegades diu la paraula per tempteig. Li costa molt i després la psicopedagoga en un paper li fa copiar paraules que li dicta. No sap escriure el seu nom.

NENA M.

* Éa una nena que fa 2n de primària i li costa molt llegir, va força lenta i a vegades fa omissions de lletres o bé les gira. Avui la psicopedagoga li fa llegir un text i la graba amb el mòbil perquè després s'escolti i vegi on ho ha fet bé i on s'ha equivocat. La nena s’ha adonat que amb el fragment que ha llegit ho ha fet bé però s’ha equivocat en unes quantes paraules. També veu que llegeix amb lentitud i que ho ha de fer una miqueta més ràpid. Van corregint per fragments.  Es veu que temps enrere feia molts més errors a l’hora de llegir correctament les paraules. Afegeix lletres, les canvia, les omet, inversió...R molt pronunciada. Problema de discriminació sons GE/GI,JE,GUI, QU, CU...(guineu, guepard, Gemma, gespa, guitarra, aigua, àguila, seguir, formiguer, àguila, figuera, foguera, juguen, Jeroni, guerra, guix, joguina(ga, go gu), ge gi, gue, gui) galetes, girafa, gana, cargol, gespa, Gerard, gat, Roger, Gina, vigila.

Després juntament amb la mestra llegeixen juntes un tros del fragment que ja han llegit prèviament. La mestra intenta que la nena segueixi el ritme que ella marca.

Juguen a un joc de síl·labes en que segons el color de la targeta de la síl·laba és més o menys difícil. Es tracta que la nena llegeix síl·labes curtes i si s’equivoca no es queda la targeta, si ho fa bé la targeta és per ella. Al final llegeix les síl·labes en que s’ha equivocat a veure si ho fa bé.

Al final fan el joc de de brain box pictures com a premi, és un joc d'atenció.

NEN M.

* Es tracta d'un nen de 6è primària que ve al centre perquè té força dificultats a l'hora de fer problemes matemàtics. Es bloqueja fàcilment i no sap per on començar. Va dient a la mestra com ho faria i segons la cara que veu que fa la mestra ell en veu alta diu: - Veus ja vaig malament! Se sent molt insegur i dubta de quines operacions utilitzar segons l'enunciat que se li planteja i no sap el perquè aplicar una operació o una altra. També és un nen que se'l veu força desmotivat i l'únic que li fa el pes són els jocs d'ordinador i tablet. Al llarg de la sessió fan amb la psicoepadagoga un seguit de problemes i al final com a premi per haver treballat bé el deixa jugar a un joc amb l'ordinador. 

NEN J.

*  Es tracta d'un autista que fa segon de primària i no es comunica gens, només produeix alguns sons o paraules curtes. Ha arribat al centre força tranquil però un cop l'ha deixat ha començat a plorar, cridar i s'ha posat molt furiós. Un cop la psicopedagoga l'ha tranquilitzat fent-li uns dibuixos a la pissara han començat a fer uns exercicis de TEACCH d'associació per colors, categories, lectura i associació de paraules. Ha fet les activitats força tranquil però ha hagut de seguir la sessió des de l'aula del costat per no distorsionar. He anat sentint tot el que feia el nen, el recolzament i els reforços positius de la mestra. Les activitatsque no li interessava fer les ha tirat pel tira a terra. En canvi si una activitat li interessa s'hi pot distreure una estona fent-ho correctament i sent capaç de llegir les paraules.  Quan no vol mes diu tancar i quan ho fa be aplaudeix. Els pares estan força desbordats perquè la comunicació amb ell es poca. 

 NENA L.

* És una nena de ______de primària que fa moltes faltes d'ortografia i li costa organitzar les idees per a elaborar un text. La psicopedagoga li proposa explicar alguna cosa de les vacances i un cop acabat revisen les faltes que ha fet. Després amb unes imatges es tracta que en veu alta narri la història que vol escriure i després ho faci sobre paper. 

NENA N.

*És una nena de primer de primària que necessita que estiguin molt per ella, molt impulsiva i de seguida es deistreu amb tot el que té al voltant. Li costa molt llegir i quan van començar les sessions al centre no llegia cap paraula, era incapaç. Arrel d'això la psicopedagoga va anar veient que la nena a l'hora de llegir s'hi posava d'una manera extranya i a partir d'aquí la va derivar a l'oculista. En un ull només veia un 10 %. Al final de la sessió se la premia amb unes enganxines i juguen al joc del brain box, d'atenció. 

PRIMER CONTACTE AMB EL CENTRE

A finals de juny ja tenia molt clar on volia fer les pràctiques ja que a l'escola on treballo me'n havíen parlat molt bé. Per això, de seguida em vaig posar en contacte amb la coordinadora del centre i vam acordar de veure'ns uns dies un cop se'm hagués aprovat fer les pràctiques en el centre.

En la primera trobada que vàrem tenir em va explicar una mica el què fan al centre, les persones que hi intervenen, diferents casos que podré observar i altres en que és millor que estigui a l'aula del costat per no distorsionar...

També em va ensenyar molts dels recursos i materials com: jocs, targetes, material teacch i altres, que fan servir amb els alumnes segons la necessitat que presenten. Tenen infinitat de material fet i adaptat segons les característiques de l'alumnat. Per exemple si a un alumne li encanta el doraemon, perquè se senti motivat de fer alguna de les tasques que té pensades la psicopedagoga, doncs aquesta prepara les activitats amb un suport atractiu i motivador per l'alumne en el qual hi hagi el doraemon.

Mentre faig la observació és important que no em quedi palplantada mirant a l'alumne ja que és una mica incòmode i em poso en un racó fent algunes feines d'elaboració de materials que em poden anar bé de cara a la posada en pràctica en el pràcticum II.

Vam acordar els horaris i també vam parlar de que prefereia veure diferents casos: dislèxia, autisme, TDAH...per poder veure diferents intervencions i no centrar-me només en un.

El mateix dia vam tenir una conversa referent al per què havia escollit estudiar psicopedagogia, i li vaig respondre que ho vaig començar per tenir més eines a l'aula però malgrat haver cursat els estudis li vaig transmetre a la cordinadora les pors que tinc: de no estar a l'altura, de no tenir els coneixments necessaris, de no tenir prou criteri o prou preparació per poder afrontar les situacions que planteji abordar en el practicum dos. En definitiva que encara no em sento preparada ni amb les eines suficients perquè si el dia de de demà volgués treballar en un centre psicopedagògic pogués fer la meva feina amb eficiència. La tutora em va contestar que era normal, que una cosa és aprendre la teòrica i l'altra aplicar-la i que això en totes les feines passa. Per això,  em va dir que si tenia qualsevol dubte de qualsevol cosa que no dubtés en demanar-li ja que així és com s'apren.

Per tant, la meva participació en aquest procés serà d'observació i seguiment, participació puntual supervisada, i elaboració d'alguns materials pensant amb els casos que vagi veient.

INICI DIARI DE PRÀCTIQUES

Hola tots i a totes,

Avui començo el meu diari de pràctiques en el que pretenc anar aportant tot el que visc cada dia amb diverses reflexions i apunts sobres les experiències.  També si trobo algun article o enllaç que cregui d'interès també ho publicaré.

Espero que l'estada al centre ens permeti posar en pràctica tot el què hem anat veient al llarg de les assignatures cursades.

Us convido a seguir el procés amb les diferents entrades que anire fent!

EL CENTRE

És un Centre de Desenvolupament Pedagògic conduit per la mà de professionals experimentats en el camp de la pedagogia, la logopèdia i la psicologia, que de manera totalment individualitzada i personalitzada, realitzen l’avaluació, diagnòstic i tractament d’aquelles dificultats psicopedagògiques i /o logopèdiques que puguin presentar els infants o adolescents. Treballen coordinadament amb la família i l’escola per tal d’abarcar, des de la globalitat, les necessitats específiques de cada persona.

Tracten amb temes relacionats amb la hiperactivitat, dèficit atencional, problemes en la lecto-escriptura, trets dislèxics, mancança de tècniques d’estudi, dificultats en la parla, pors, fòbies, obsessions, problemes conductuals, trets autistes,etc.

Ofereixen un acompanyament acurat en el procés de desenvolupament dels infants i adolescents.

Avaluació, diagnòstic i elaboració d'informes:

·         Psicopedagògics  

·         Logopèdics

Tractament individualitzat:

·         Tractament psicològic

·         Tractament logopèdic

·         Problemes en la lecto-escriptura, la comprensió lectora, l'ortografia

·         Dislèxia

·         Hiperactivitat, manca d'atenció (TDAH)

·         Tècniques d'estudi

·         Trastorn de l'espectre Autista (TEA)

Assessorament professional:

·         Orientació a pares

 Orientació i xerrades a les escoles

A l’hora de fer el diagnòstic, establir el tractament, i fer-ne l’avaluació, tenint en compte la globalitat de l’infant, es recullen les aportacions de tot l’equip (psicopedagoga, logopeda i psigòloga), tot i que després els nens són atesos sempre per la mateixa terapeuta. La coordinadora realitza la primera entrevista amb la família i elabora  l’anamnesis, on es recull  informacions que poden ser rellevants per fer la valoració diagnòstica de l’infant. A més a més, és l’encarregada de parlar i coordinar-se amb la família, el centre educatiu, serveis de la zona i realitzar reunions periòdiques amb les altres professionals del centre per consensuar els continguts de l’assessorament i les modalitats d’intervenció més adequades.

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

Per a mi l'objectiu fonamental d'aquestes pràctiques és veure el què hem estat treballant al llarg de la carrera posat en pràctica en situacions reals. En aquesta feina és essencial tenir una base teòrica però alhora és imprescindible la pràctica en el dia dia: els diferents casos, els recursos a utilitzar en cada situació, les maneres d'actuar, l'avaluació dels diferents alumnes, les coordinacions per atendre les necessitats dels infants, la coordinació amb les famílies i orientacions a tutors sobre el treball amb els nens i les seves famílies, actuacions i intervencions de treball en xarxa, actuacions amb altres serveis de la zona.

Per això en aquest pràcticum penso que la meva tasca es centra en veure la tasca que els professionals del centre porten a terme cada dia i fixar-me molt bé en les diferents tècniques que empren amb els alumnes que acudeixen al centre; en els processos que segueixen per avaluar, diagnosticar i intervenir; tal i com també connectar aprenentatges que he adquirit amb les seves actuacions.

Sabent en el context en el qual desenvolupo les pràctiques i amb el que vagi veient durant la meva estada, és clau que elabori el diari de pràctiques que se'ns ha encomanat perquè d'aquesta manera podem expressar les nostres idees i reflexions i ens obliguem a nosaltres mateixos a que l'observació que fem vagi seguida d'un anàlisi i reflexions pròpies. Ho trobo molt interessant ja que si no hi ha una reflexió en el què s'està fent no hi pot haver una acció posterior de millora ja que no t'has questionat la pràctica que estas portant a terme.

Aquest diari de pràctiques em permetrà tenir informació de diferents casos que es porten al centre i per tant podré començar a elaborar el meu pla d'intervenció per posar en pràctica en el practicum II en el moment que hagi de plantejar el pla de treball que vull portar a terme. 

En definitiva, espero que sigui una experiència que m'enriqueixi, em faci aprendre, reflexionar, questionar-me i tenir més eines per afrontar diferents situacions que ens trobem cada dia a les aules.